Samuel seu sol sobre es sòl, as vell cim des vell tossal, per sa vessant de solell que anomenen de sa sal.
Mira es cel esponerós: tres-cents núvols i un sol Sol.
Després llança es seu esguard, a surar sobre ses valls que s’estenen a sos peus.
Veu ses cases i es solars, ses bosquines i es conreus.
Sent es sorolls des silenci: cants d’ocells, remors de brisa, i s’espurneig des insectes –atrafegats, plens de vida–.
Llavors pensa –mig en somnis– en Satanàs Es Pervers, xiuxiuejant-li a s’orella ses temptacions des desert:
- Fins on abasta sa vista, tot açò que observau Vos, serà vostre i de cap més... si us prosternau davant Nos.
Samuel esbossa un somrís, puix que troba un xic ximplet aquell dimoni panxut, que no sap fer d’ell mateix.
- Com se us acut de temptar a qui se sent ple feliç?! En quin cap cap d’ofertar a qui res no necessit?!! No és quimera voler vendre a qui tot ho posseeix?!!!
Mira es cel esponerós: tres-cents núvols i un sol Sol.
Després llança es seu esguard, a surar sobre ses valls que s’estenen a sos peus.
Veu ses cases i es solars, ses bosquines i es conreus.
Sent es sorolls des silenci: cants d’ocells, remors de brisa, i s’espurneig des insectes –atrafegats, plens de vida–.
Llavors pensa –mig en somnis– en Satanàs Es Pervers, xiuxiuejant-li a s’orella ses temptacions des desert:
- Fins on abasta sa vista, tot açò que observau Vos, serà vostre i de cap més... si us prosternau davant Nos.
Samuel esbossa un somrís, puix que troba un xic ximplet aquell dimoni panxut, que no sap fer d’ell mateix.
- Com se us acut de temptar a qui se sent ple feliç?! En quin cap cap d’ofertar a qui res no necessit?!! No és quimera voler vendre a qui tot ho posseeix?!!!
SSSantiago Diaz i Cano
No hay comentarios:
Publicar un comentario